la vida a l´escola és molt semblant a un viatge en tren: gaudim del trajecte i de la companyia que seu al nostre costat, imaginem altres móns a través dels vidres de les finestres, sentim la necessitat de compartir el temps del viatge amb els altres, i també la necessitat que els altres ens ensenyin quin és el seu destí. Inventem amb il·lusió el que ens espera al final del viatge, i gaudim de les olors que trobem a cada pas. Uns tenen somnis de sucre, altres de melicotó, altres fins i tot de pastís de crema; però tots tenim el mateix desig de créixer, i de moment, ho estem aconseguint.

dijous, 28 de març del 2013

sa bateria de s´avi Joan, avi d´en Martí


S´avi Joan és un home amb una gran sabiduria i experiència, però sobretot podem destacar d´ell la seva passió per la música i la seva paciència. Va venir un dia a la nostra escola perquè és avi d´en Martí, que tenia moltes ganes que el seu avi compartís amb els seus companys i companyes el seu instrument tant preciat: una bateria preciosa. “Com sa dels Beatles”, va remarcar! I ens va ensenyar fotos i tot perquè veiéssim que sí que era igual. Amb molta amabilitat es va presentar, i ens va explicar, d´una manera molt entenedora, que volia compartir amb noltros la historia de la seva bateria. I així ho va fer, ajudat per les emocions i records que li venien de la ment i el cor, ens va donar una lliçó de vida que no oblidarem.
I quan destaco que la paciència és una de les seves virtuts més presents, és perquè va permetre que cada fillet i cada filleta que en tenia ganes, pugés al banquet de la seva bateria, i li mostres, individualment, un parell de ritmes. Després ens donava també una mica de llibertat perquè la fessin sonar com volien.
La bateria sonava tant bé i amb tanta intensitat que algunes altres classes també van voler participar de l´experiència. Des d´aquí agraïm de tot cor la col·laboració de s´avi Joan!!

























el racó de sa llibreria



hem obert un racó nou a la classe! és el racó de sa llibreria, on podem comprar i vendre contes i embolicar-los! tenim dues carteres amb euros de veritat, perquè així podem practicar!

ocells de paper per celebrar la pau al món.



OCELLS DE PAPER








“Na Sadako era una nena que fa uns anys vivia a Japó. En temps de guerra, quan na Sadako tenia tan sols dos anys, van estallar dues bombes atòmiques sobre la població. En el moment de l´explosió, ella estava a casa seva, molt apropo d´on va caure una bomba. Na Sadako va emmalaltir a causa de la guerra. Quan fou més grosseta, la seva millor amiga, na Chizuko, li va explicar una vella tradició sobre algú que va confeccionar mil ocellets en forma de paper, y que gràcies a açò es va curar d´una malaltia. Na Chizuko va regalar a na Sadako el primer ocellet de la col·lecció de 1000 ocellets que na Sadako va decidir començar a confeccionar, i d´aquesta manera, poder-se curar.
Amb els papers dels medicaments que prenia na Sadako i d´altres que anava trobant va arribar a fer 644 ocellets, però l´avenç de la malaltia va impedir que acabés de realitzar els 1000 ocells, perquè va morir quan només tenia 12 anys. Els seus companys d´escola, després de que na Sadako morís, van arribar a completar els 1000 ocellets de paper, en memòria seva.”

En record d´aquella nena i per demanar que no hi hagi més guerres, els nens del Japó fan cada any un munt d´ocells de papers de colors.
A la classe vam conéixer aquesta història, i vam decidir que per celebrar el dia de la pau fariem com els nens japonesos: fariem molts ocells de papers de colors.
Vam pensar que aconseguir 1000 ocells eren molts, i que gastaríem molt de paper, per açò vam decidir que voliem arribar a aconseguir 100 ocells. I després de molt pensar i calcular, vam arribar a la conclusió que necessitavem que cada fillet/a de la classe fés 4 ocells perquè entre tots en poguéssim aconseguir 100.
És per açò que us vam demanar que decoressiu aquests ocellets de paper a casa i escriguessiu a darrere de cada ocell un missatge o desig de pau repetit en els quatre ocells... el resultat final ha estat increïble! 



MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA COL·LABORACIÓ!




per fer la decoració per exposar-los al passadís, vam decidir fer un món, i vam emprar la taula per fer de plantilla.

amb l´ordinador uns fillets/es de la classe van buscar imatges del planeta terra per veure quins colors necessitariem per pintar el món.

mentre, uns altres retallaven la plantilla.


a un full van apuntar els colors que hi veien a les imatges.



uns altres, amb l´ajuda d´un globus terràqui anàven dibuixant les formes de la terra.

abans, però, el van haver d´obervar amb mooolta atenció!

amb la llista de colors van anar a cercar els colors que ens feien falta a altres classes, ja que noltros no disposávem de tots.


...i vam començar a pintar!




també vam pintar un fons amb un llençol que ens va donar na Carme, esquitxant amb sprays i pinzells, com ho haviém fet també amb les camisetes de carnaval.

i aquest és el resultat final, que el podeu veure aquests dies al passadís de l´escola.




el cromollibre




el "cromollibre" és una activitat que ens encanta. cada setmana na marga escriu a un paper llarg a la pissarra el títol d´un conte que contarà el dijous, i noltros anem desxifrant les lletres fins a llegir-lo. després ens mostra la coberta del conte i el posa dalt la pissarra, on s´hi estarà fins que no sigui l´hora de contar contes del dijous! amb aquesta senzilla activitat hem potenciat l´atenció, la motivació, l´escolta, la il·lusió, la reformulació d´hipòtesis, i a més hem descobert paraules, la frase, símbols com l´exclamació, la pregunta, la coma... i hem fet una passeta més per establir les bases per a la lectoescriptura que tant necessitarem quan facem primer! 
els dijous, contam el conte però abans na marga ens mostra les pàgines amagades (la contracoberta), que sovint ens descobreixen colors, abstraccions, hpòtesis del tema... art. el conte sempre ens duu a un món interior de preguntes, emocions, més hipòtesis, empatia... i finalment enganxam un cromo que conté una imatge i el títol del conte al nostre cromollibre, un àlbum de cromos. per enganxar-lo on toca hem de cercar que el cromo i la pàgina contenguin el mateix títol... sinó ens podem equivocar! ja n´hem contat molts de contes, i tenim el cromollibre ben ple, però encara ens queden els dijous del tercer trimestre per acabar-lo! a final de curs aconseguirem tenir la col·lecció acabada, i un munt d´aprenentatges més a les butxaques!!

_l´activitat del cromollibre és una idea original del gran Jaume Centelles_

més missatges secrets!


es carter ens ha visitat per segona vegada, i vestit amb un nou look, ha duit cartes per tots aquells que no en van tenir sa primera vegada i per molts més... i com ja és costum, es va fer sa foto amb es que aquesta vegada no van rebre cap carta.